Faetont, un dels fills de Hèlios, havia arribat a la adolescència sense que ningú li haguera revelat la identitat de son pare. Quan finalment ho va descobrir, el deu Hèlios es va sentir culpable per haver-lo tingut apartat d'ell tant de temps i li va prometre imprudentment que li concediria el que li demanara. Inesperadament, Faetont li va demanar que li permetera conduir el carro que portava la llum solar cada dia sobre la terra.
Els intents d'Hèlios perquè el seu fill renunciara a la petició que havia formulat van ser inútils i, a la fi, va haver de complir la seua paraula. Al principi, tot semblava anar bé, però els cavalls, quan es van adonar del canvi es van desbocar i van abandonar la ruta que recorrien des de temps immemorials. Ascendien a enormes altures o s'acostaven perillosament a la superfície de la terra, mentre l'aterrit Faetont assistia, impotent, a aquesta terrible cursa. Segons la llegenda, moltes àrees van ser arrasades per aquesta catàstrofe de foc i destrucció. Així explicaven els antics la formació del gran desert del nord d'Àfrica.
Però abans de que la vida sobre la terra fora totalment destruïda, Zeus, amb el seu raig, va fer caure el carro i el tripulant i va apartar els cavalls alats i l'esfera de foc de la superfície terrestre. D'acord amb la llegenda, va haver-hi un dia sense sol fins que la situació es va normalitzar. Faetont, fulminat pel raig de Zeus, va rebre honres fúnebres per part de les nimfes del riu Eridà i per part de les seues germanes, les Helíades.
Arantxa i Celia
1 comentari:
Esta llegenda m'ha agradat molt , és molt entretenguda i la imatge és bonica.
Publica un comentari a l'entrada