8é Treball: Les egües de Diomedes

El huité dels dotze treballs d´Hèracles consistia a capturar les quatre Egües de Diomedes, que menjaven carn humana. Este les tenia lligades amb cadenes i les alimentava amb la carn dels seus innocents hostes. Hèracles va partir amb un grup de voluntaris, aconseguint arrabasar-se-les a Diomedes, qui va ser amb el seu exèrcit a atacar Hèracles, però ell ho va matar tirant el cos d´este encara amb vida a les seues egües i el seu exèrcit va fugir. Després va devorar-ho, les egües es van tornar tan manses que l´heroi les va poder lligar al carro de Diomedes i se les va portar a Micenes, on van ser regalades a Hera. Durant la lluita, les egües van devorar a Abderus, amic d´Hèracles, el qual havia quedat encarregat a custodiar-los, llavors Hèracles va fundar en el seu honor la ciutat d´Abdera.

Es diu que les egües van morir en la muntanya Olimp devorades per les feres. Segons la tradició, Bucèfal, cavall d´Alexandre el Gran, descendia d´una d´estes egües. 

 Sara Gabarrón. 4t. A

10é. Treball: ELS RAMATS DEL GEGANT GERIÓ

-->

ELS RAMATS DEL GEGANT GERIÓ

Gerió és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisaor i Calírroe. Vivia més enllà de les columnes d'Hèrcules a l'illa Eritia (actualment la Isla de León, San Fernando, Cadis). Era l'amo d'un gos de dos caps, germà del cèrber que es deia Ortro.

Va ser mort per l'Hèracles quan després d'una de les seves missions aquest li va robar el ramat de bous i vaques vermelles. Gerió el va perseguir a la recerca de la seva venjança però quan el sobrevolava el va matar disparant-li una fletxa enverinada amb la sang de l'hidra.

Quan Hèrcules arribà a Micenes, quedà desconcertat perquè Euristeu ni va mirar els bous, només va ordenar als esclaus que els sacrificaren en l'altar d'Hera.   Encarna Pastor.

6º TRABAJO: LAS AVES DEL LAGO ESTÍNFALO

LAS AVES DEL LAGO ESTÍNFALO.

6º trabajo de Hércules, en el cual Euristeo le mandó liberar la ciudad de Estínfalo de las aves que se encuentran en un bosque cercano al lago Estínfalo. Estas aves tenían picos, garras y plumas de bronce, sus excrementos venenosos arruinaban los cultivos y también eran carnívoras.

La misión era muy difícil de hacer porque las aves eran muchas para sus flechas y su fuerza no le servía de nada.

Entonces Atenea le ayudó dándole unas castañuelas de bronce.

Hércules subió a una colina, las tocó allí y las aves asustadas huyeron.

Cuando volvió Hércules, Euristeo se encontraba en su palacio, ya que había unas aves volando sobre éste. Entonces Hércules hizo sonar las castañuelas y salieron volando.

Raquel Mercader, 4º ESO B

3º TRABAJO: LA CIERVA DE CERINIA

-->

Hércules debía capturar a la cierva de Cerinia para llevarla viva a Micenas y entregarla a Euristeo. La cierva estaba consagrada por Artemisa, ya que era una de las cinco ciervas que la diosa había intentado capturar para que llevaran su carro y había sido la única que había conseguido escapar.

La cierva tenía pezuñas de bronce y cornamenta de oro. Era muy veloz y a Hércules le resultó muy difícil atraparla, por lo que la persiguió día y noche hasta el país de los Hiperbóreos.

La dificultad de Hércules era que no tenía que derramar ni una sola gota de sangre de la cierva porque, si lo hacía, tendría que sufrir un castigo. Aprovechando que la cierva bebía agua, Hércules le atravesó por la piel de sus dos patas, utilizando una flecha que pasó entre el tendón y el hueso sin llegar a derramar su sangre.

Hércules tardó en conseguir esta hazaña 12 meses. Cuando lo hizo la llevó a Euristeo, pero Artemisa lo reprendió por la herida de la cierva. Hércules culpó a Euristeo y así consiguió escapar del castigo.

Teresa Rumenova 4ºB

11º TRABAJO: LAS MANZANAS DE LAS HESPÉRIDES

11º. Las manzanas de las Hespérides.

        Con motivo de las bodas de Zeus y Hera, Gea plantó en la costa occidental del Océano un jardín con manzanas de oro. Cuatro doncellas, llamadas Hespérides, lo cuidaban con la ayuda de un dragón de cien cabezas (Ladón). No se sabía dónde estaba dicho jardín.

         Hércules obliga al viejo hombre del mar, Nereo, a que le indique el camino. Al pasar por Libia se enfrenta a Anteo, hijo de la tierra, y lo vence. Vence a los pigmeos

(cércopes, según versiones, dos hermanos bufones y ladrones; Hércules los cogió como

a dos cabritos y los llevó a vender al mercado; aunque le hicieron gracia y los soltó) que le robaron las armas mientras dormía. Prosiguiendo su camino libera a Prometeo que estaba encadenado en el Cáucaso; éste le enseña el camino. Para llegar al Atlántico

abrió el estrecho entre Europa y África; (Columnas de Hércules: Abila y Calpe).

Prometeo le había aconsejado que entrase él a robar las manzanas; por ello hizo un

pacto con Atlante; le sostuvo la bola del mundo mientras fue a robarlas; pero Atlante no quería volver a cargar con semejante peso. Hércules acudió a la astucia de la

almohadilla. Y así logró deshacerse de la carga. Euristeo no quiso coger las manzanas,

pues sólo quería desembarazarse de Hércules; éste las depositó en el altar de Atenea,

que las devolvió al Jardín de las Hespérides.

ARANTXA SÁNCHEZ PLA 4A

2º TREBAL: L'HIDRA DE LERNA

En la mitologia grega l'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aquàtic ctònic amb forma de serp la qual Hèracles va matar en un dels seus dotze treballs. El seu cau era el llac de Lerna al golf de l'Argòlida. Lerna va ser el lloc del mite de les Danaides. Sota les seves aigües hi havia una entrada a l'Inframon que l'Hidra guardava.
L'Hidra era filla de Tifó i Equidna. Va ser criada per Hera sota un plàtan a prop de la font Amimone. Es deia que era germana del Lleó de Nèmea i que per això buscava revenja per la mort d'aquest a mans d'Hèracles. Hèracles, contenint la respiració, va començar a lluitar contra l'Hidra tallant els seus caps amb una espasa. Hera va enviar un enorme cranc per a destorbar Hèracles, però aquest el va aixafar amb el peu. Iolau, escuder d'Hèracles, va acudir en la seva ajuda i, mentre aquest tallava els caps amb una espasa, Iolau cremava les ferides amb una torxa per a evitar que es reproduïssin els caps. Després de donar mort a l'Hidra i destripar-la, va mullar les seves fletxes en la fel del monstre, a partir de llavors la més petita ferida que aquestes fletxes causessin seria letal.Euristeu no va considerar vàlid aquest treball perquè Hèracles havia estat ajudat per Iolau.
Maxima Sanchez Parra. 4B

Benvinguda

Salvete, discipuli!
Benvinguts al nou curs i a les noves activitats que realitzarem entre tots. Com a aperitiu us propose una vinyeta que ens va regalar una alumna del curs passat. Mireu-la atentament i contesteu el qüestionari.