Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitologia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de gener del 2013

8é Treball: Les egües de Diomedes


El huité dels dotze treballs d´Hèracles consistia a capturar les quatre Egües de Diomedes, que menjaven carn humana. Este les tenia lligades amb cadenes i les alimentava amb la carn dels seus innocents hostes. Hèracles va partir amb un grup de voluntaris, aconseguint arrabasar-se-les a Diomedes, qui va ser amb el seu exèrcit a atacar Hèracles, però ell ho va matar tirant el cos d´este encara amb vida a les seues egües i el seu exèrcit va fugir. Després va devorar-ho, les egües es van tornar tan manses que l´heroi les va poder lligar al carro de Diomedes i se les va portar a Micenes, on van ser regalades a Hera. Durant la lluita, les egües van devorar a Abderus, amic d´Hèracles, el qual havia quedat encarregat a custodiar-los, llavors Hèracles va fundar en el seu honor la ciutat d´Abdera.
Es diu que les egües van morir en la muntanya Olimp devorades per les feres. Segons la tradició, Bucèfal, cavall d´Alexandre el Gran, descendia d´una d´estes egües. 

 Sara Gabarrón. 4t. A

dimecres, 23 de gener del 2013

10é. Treball: ELS RAMATS DEL GEGANT GERIÓ

-->
ELS RAMATS DEL GEGANT GERIÓ

Gerió és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisaor i Calírroe. Vivia més enllà de les columnes d'Hèrcules a l'illa Eritia (actualment la Isla de León, San Fernando, Cadis). Era l'amo d'un gos de dos caps, germà del cèrber que es deia Ortro.
Va ser mort per l'Hèracles quan després d'una de les seves missions aquest li va robar el ramat de bous i vaques vermelles. Gerió el va perseguir a la recerca de la seva venjança però quan el sobrevolava el va matar disparant-li una fletxa enverinada amb la sang de l'hidra.
Quan Hèrcules arribà a Micenes, quedà desconcertat perquè Euristeu ni va mirar els bous, només va ordenar als esclaus que els sacrificaren en l'altar d'Hera.   Encarna Pastor.

dilluns, 21 de gener del 2013

6º TRABAJO: LAS AVES DEL LAGO ESTÍNFALO


LAS AVES DEL LAGO ESTÍNFALO.
6º trabajo de Hércules, en el cual Euristeo le mandó liberar la ciudad de Estínfalo de las aves que se encuentran en un bosque cercano al lago Estínfalo. Estas aves tenían picos, garras y plumas de bronce, sus excrementos venenosos arruinaban los cultivos y también eran carnívoras.
La misión era muy difícil de hacer porque las aves eran muchas para sus flechas y su fuerza no le servía de nada.
Entonces Atenea le ayudó dándole unas castañuelas de bronce.
Hércules subió a una colina, las tocó allí y las aves asustadas huyeron.
Cuando volvió Hércules, Euristeo se encontraba en su palacio, ya que había unas aves volando sobre éste. Entonces Hércules hizo sonar las castañuelas y salieron volando.
Raquel Mercader, 4º ESO B

dijous, 17 de gener del 2013

3º TRABAJO: LA CIERVA DE CERINIA

-->

Hércules debía capturar a la cierva de Cerinia para llevarla viva a Micenas y entregarla a Euristeo. La cierva estaba consagrada por Artemisa, ya que era una de las cinco ciervas que la diosa había intentado capturar para que llevaran su carro y había sido la única que había conseguido escapar.
La cierva tenía pezuñas de bronce y cornamenta de oro. Era muy veloz y a Hércules le resultó muy difícil atraparla, por lo que la persiguió día y noche hasta el país de los Hiperbóreos.
La dificultad de Hércules era que no tenía que derramar ni una sola gota de sangre de la cierva porque, si lo hacía, tendría que sufrir un castigo. Aprovechando que la cierva bebía agua, Hércules le atravesó por la piel de sus dos patas, utilizando una flecha que pasó entre el tendón y el hueso sin llegar a derramar su sangre.
Hércules tardó en conseguir esta hazaña 12 meses. Cuando lo hizo la llevó a Euristeo, pero Artemisa lo reprendió por la herida de la cierva. Hércules culpó a Euristeo y así consiguió escapar del castigo.

Teresa Rumenova 4ºB

diumenge, 16 de desembre del 2012

11º TRABAJO: LAS MANZANAS DE LAS HESPÉRIDES


11º. Las manzanas de las Hespérides.
        Con motivo de las bodas de Zeus y Hera, Gea plantó en la costa occidental del Océano un jardín con manzanas de oro. Cuatro doncellas, llamadas Hespérides, lo cuidaban con la ayuda de un dragón de cien cabezas (Ladón). No se sabía dónde estaba dicho jardín.
         Hércules obliga al viejo hombre del mar, Nereo, a que le indique el camino. Al pasar por Libia se enfrenta a Anteo, hijo de la tierra, y lo vence. Vence a los pigmeos
(cércopes, según versiones, dos hermanos bufones y ladrones; Hércules los cogió como
a dos cabritos y los llevó a vender al mercado; aunque le hicieron gracia y los soltó) que le robaron las armas mientras dormía. Prosiguiendo su camino libera a Prometeo que estaba encadenado en el Cáucaso; éste le enseña el camino. Para llegar al Atlántico
abrió el estrecho entre Europa y África; (Columnas de Hércules: Abila y Calpe).
Prometeo le había aconsejado que entrase él a robar las manzanas; por ello hizo un
pacto con Atlante; le sostuvo la bola del mundo mientras fue a robarlas; pero Atlante no quería volver a cargar con semejante peso. Hércules acudió a la astucia de la
almohadilla. Y así logró deshacerse de la carga. Euristeo no quiso coger las manzanas,
pues sólo quería desembarazarse de Hércules; éste las depositó en el altar de Atenea,
que las devolvió al Jardín de las Hespérides.

ARANTXA SÁNCHEZ PLA 4A

dijous, 13 de desembre del 2012

2º TREBAL: L'HIDRA DE LERNA

En la mitologia grega l'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aquàtic ctònic amb forma de serp la qual Hèracles va matar en un dels seus dotze treballs. El seu cau era el llac de Lerna al golf de l'Argòlida. Lerna va ser el lloc del mite de les Danaides. Sota les seves aigües hi havia una entrada a l'Inframon que l'Hidra guardava.
L'Hidra era filla de Tifó i Equidna. Va ser criada per Hera sota un plàtan a prop de la font Amimone. Es deia que era germana del Lleó de Nèmea i que per això buscava revenja per la mort d'aquest a mans d'Hèracles. Hèracles, contenint la respiració, va començar a lluitar contra l'Hidra tallant els seus caps amb una espasa. Hera va enviar un enorme cranc per a destorbar Hèracles, però aquest el va aixafar amb el peu. Iolau, escuder d'Hèracles, va acudir en la seva ajuda i, mentre aquest tallava els caps amb una espasa, Iolau cremava les ferides amb una torxa per a evitar que es reproduïssin els caps. Després de donar mort a l'Hidra i destripar-la, va mullar les seves fletxes en la fel del monstre, a partir de llavors la més petita ferida que aquestes fletxes causessin seria letal.Euristeu no va considerar vàlid aquest treball perquè Hèracles havia estat ajudat per Iolau.
Maxima Sanchez Parra. 4B

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Raptus Sabinarum

Carae discipulae Quarti ,
Hic habetis "Interventus Sabinarum", J. L. David. Quid accidit in hac pictura? Narrate mihi in commentariis. Magistra vobis, Encarna.

Interventus Sabinarum, J.L. David (1748-1825)


dilluns, 24 de setembre del 2012

Novum cursum incipimus!

Salvete, discipuli,

Novum cursum incipimus et ego laeta sum quod bonos et industrios discipulos habeo. Nunc vos praebeo duas imagines ad referendam historiam Romuli et Remi.   Encarna Pastor

dijous, 17 de maig del 2012

dimarts, 9 de novembre del 2010

Troballa al Museu d'Elx

Mireu quin déu més bonic em vaig trobar al Museu Arqueològic i Històric d'Elx!!
Feu un comentari dient de quin déu es tracta i per què ho sabeu.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Benvinguda


Salvete, discipuli!
Benvinguts al nou curs i a les noves activitats que realitzarem entre tots. Com a aperitiu us propose una vinyeta que ens va regalar una alumna del curs passat. Mireu-la atentament i contesteu el qüestionari.

dijous, 19 de novembre del 2009

Benvinguda als alumnes de 4t. E.S.O. 09-10



Per fi comencem a treballar en el blog!
Des de principi de curs haviem dit que treballariem "on line". Començarem a treballar amb les Muses.

dilluns, 28 de gener del 2008

Jasón

Jasón es un héroe mitológico griego. Era hijo de Esón y de Alcímeda, rey de Yolcos, quien fue destronado por su hermano Pelias. Éste fue advertido por el oráculo de que tuviera cuidado con un hombre calzado con una sola sandalia porque pondría en peligro su trono.
Jasón fue educado por el
centauro Quirón hasta que fue adulto. Cuando Jasón cumplió los veinte años, se dirigió a Yolcos dispuesto a recuperar el trono que por herencia le pertenecía. En el camino, tuvo que cruzar un río donde perdió una de sus sandalias. Al llegar a la ciudad, fue llamado por su tío Pelias y éste, al darse cuenta de que aquél podía ser el hombre que anunciaba el oráculo, decidió alejarlo de su tierra enviándolo a una difícil misión: viajar hasta la Cólquida (al pie del Cáucaso), y traer de allí el vellocino de oro, que había sido la piel de un carnero fabuloso que había salvado la vida a Frixo, antepasado de Pelias, y lo había trasladado a la Cólquida. Allí Frixo ofreció en sacrificio a Zeus este carnero y luego regaló la piel del animal, que era de oro, al rey Eetes, que lo depositó en un árbol custodiado por dos toros que arrojaban fuego por la boca y una serpiente que nunca dormía.
Los Argonautas
Jasón, acompañado de un grupo de unos cincuenta héroes griegos (
Orfeo, Cástor, Pólux, Peleo, Hércules, Teseo, Laertes, Atalanta —única mujer de la expedición, famosa corredora y arquera—, Meleagro...) organizó la expedición. Le encargó a Argos, la construcción del navío que recibió el nombre de Argo en homenaje a su constructor. Y del nombre de la nave tomaron a su vez el de Argonautas (marineros de Argo) los héroes que en ella embarcaron. Reunidos pues los Argonautas, se hicieron a la mar en dirección a la Cólquida.
No mucho después llegaron a la isla de
Lemnos, donde sólo habitaban mujeres.. Los Argonautas permanecieron con ellas un tiempo y luego se marcharon.
Después de pasar por algunos países, llegaron a
Salmideso donde encontraron a Fineo, ciego y adivino, al que los Argonautas ayudaron a deshacerse de las Harpías, monstruos voladores con rostro de mujer, garras y alas, que, cumpliendo un castigo impuesto por los dioses, impedían que Fineo pudiera alimentarse.
Fineo, en agradecimiento, informó a los Argonautas sobre el camino a seguir hasta la Cólquida y además les dijo cómo podían superar el peligro que les esperaba al llegar a las Rocas Azules, dos enormes peñascos flotantes en continuo movimiento que chocaban entre sí aplastando a todos los que pretendían pasar entre ellas.
Superado este obstáculo, llegaron a la Cólquida. Jasón anunció a su rey, Eetes, su propósito. Éste le dijo que le dejaría llevarse el
vellocino de oro si antes conseguía uncir a los dos toros que lo custodiaban, arar un campo con ellos, arrojar sobre los surcos unos dientes que había entregado Atenea al rey y luego vencer a una serpiente que nunca dormía y que permanecía al pie del árbol donde se hallaba el vellocino. Medea, la hija del rey Eetes, que era hechicera, se enamoró apasionadamente de Jasón y ayudó a éste a llevar a buen término su hazaña (previo compromiso de Jasón de llevarla consigo a Yolcos), poniendo en práctica su brujería.
Dio a Jasón una pócima mágica para que no le hicieran daño los toros monstruosos. Habiendo conseguido uncir a los toros, lanzó los dientes sobre los surcos hechos en la tierra. De ellos brotaron cientos de hombres armados que se lanzaron contra el héroe, pero éste, siguiendo las instrucciones de Medea, arrojó una piedra entre ellos y los ejércitos se enfrentaron entre sí. Luego, Medea provocó un terrible sueño a la serpiente, Jasón se apoderó de la preciada piel y huyó con sus hombres, con Medea y con el hermano de ésta,
Apsirto, en su embarcación. Los hombres de Eetes persiguieron a la nave y Medea mató a su hermano, lo despedazó y lo arrojó al mar. El rey Eetes recogió los restos de su hijo y perdió de vista a los Argonautas.
Después de esto, los Argonautas emprendieron el regreso sorteando diversos peligros: tempestades, el asedio de las
Sirenas, el ataque de los monstruos Escila y Caribdis. Finalmente llegaron a Yolcos. Allí Pelias recibió de Jasón el vellocino y luego murió, a manos de sus propias hijas, debido a una artimaña de Medea. Entonces Jasón y Medea huyeron a Corinto. Tuvieron dos hijos. Pero más tarde Jasón repudió a su mujer para casarse con Glauca, hija del rey de Corinto. Medea, para vengarse, acabó con la vida de Glauca y con la de los hijos que había tenido con Jasón.