Dia Internacional de la Poesia

Avui és el Dia Internacional de la Poesia i vull fer la meua aportació amb un poema de Sulpícia, l'única poetessa romana la poesia de la qual  ha arribat als nostres dies. Ací tenim un poema dedicat a Cerinthus, el seu enamorat:

Tandem venit amor, qualem texisse pudori

quam nudasse alicui sit mihi fama magis.

Exorata meis illum Cytherea Camenis

attulit in nostrum deposuitque sinum.

Exsolvit promissa Venus: mea gaudia narret, 

dicetur si quis non habuisse sua.

Non ego signatis quicquam mandare tabellis,

ne legat id nemo quam meus ante, velim.

Sed pecasse iuvat, vultus componere famae

taedet. cum digno digna fuisse ferar.

Encarna Pastor

El Bou de Creta és un animal de la mitologia grega. El seté treball d'Hèracles va consistir a capturar un bou salvatge que expulsava foc pels seus nassos i que causava estralls a Creta.

Este bou és el que Poseidó feu ixir del mar quan el rei Minos va prometre oferir un sacrifici al déu; pero Minos el va trobar tan bonic que el va incorporar als seus ramats com a semental en compte de sacrificar-lo i el déu, enfadat, va fer que la reina Pasífae se enamorara de l'animal i concebira d'ell un fill, el Minotaure, tras el qual va fer tornar boig al bou. Doncs, Heracles es va presentar a Minos, que el va autoritzar per capturar al bou, si podía. Heracles va conseguir pujar al llomo de l'animal i el va conduir, a través del mar Egeu, fins Micenes. Euristeu, al vore al bonic animal el va voler oferir a Hera, pero la deessa no el va voler al vore la ferocitat del bou, per lo que Euristeu el va deixar lliure. El bou va causar estralls allá per on va passar. Atravesá l'Argòlide, va creuar el istme de Corint fins que finalment l'heroi atenenc Teseu va aconseguir matar-lo a la plana de Marató (prop d'Atenes).

Aida Moreno. 4t. A

5º Trabajo: Los establos del rey Augias

Este trabajo fue el quinto que tuvo que hacer Hércules, en el que tenía que limpiar los establos del rey Augías que llevaban más de 30 años sin limpiarse y en el había más de 30.000 reses.

Hércules ocultó a Augías que se trataba de una tarea encomendada por Euristeo y pactó con el rey un pago de la décima parte del ganado si limpiaba los establos en un día. Augías llamó a su hijo Fileo para que fuera testigo del trato y, pensando que Hércules no lo conseguiría, aceptó.
Pero Hércules era tan astuto como fuerte y desvió el curso de los ríos Peneo y Alfeo, con lo que los establos quedaron limpios en el plazo señalado. Así Hércules acudió a por su recompensa pero Augías se había enterado de que era una tarea mandada por Euristeo y se negó a pagarle. En el juicio celebrado por el asunto, Fileo declaró a favor de Hércules, lo que provocó la ira de Augías y los echó a los dos del reino.
Hércules volvió con Euristeo, que se había enterado de lo sucedido, y tampoco dio por válida esta tarea. Más tarde, Hércules reunió un ejército con el que tomó la ciudad y mató a Augías poniendo en el trono a Fileo.    Laura Prósper. 4º B

12é Treball: El gos Cèrber

Era un gos gegant de tres caps, cues de serp i serps repartides pel llom i sobretot era el guardià ineludible de les portes de l’hades.

Aquest gos assegurava que els morts no fugiren de l’inframón i que els vius no entraren sense permís.

Aquest  ésser  va  ser  derrotat  en  algunes ocasions: Orfeu el va calmar i  amansar  amb la  música  de  la  seva  cítara i  poder  trobar  a la  seva  esposa Eurídice. Hermes  ho  feu  utilitzant  aigua  del  riu  Letes;  Enees  el va  adormir amb  pastissets  de mel  per  poder  entrar  a  l’Hades. Però  la  derrota  més  popular  va ser  davant  de l’heroi  Hèracles que  va  ser  el  qui el va  véncer. L’heroi  va  estar  de  sort i  va topar  amb  Orfeu  que retornava  i  per  tant  li  va  indicar  el  camí. Heracles  es  va  dirigir  cap  a  la  llaguna  Estígia  on  Caront  amb la  seva  barca  s’encarregaava  de fer  creuar  les  animes  fins  a les  portes  de  l’inframón.

El  deu  dels  inferns  sols  hi  accediria  si  Heracles  conseguia vencer  al  gos  amb  les  seues  pròpies  mans i  així  ho  va  fer. Heracles  s’enfrontà  a  Cèrber  i el va  véncer  en un dur combat.

Després se l'emportà  a  Micenes per  poder  cloure  el  seu darrer  treball i complir  la  penitència  imposada  pel  rei de Micenes, Euristeu,  per  assasinar  els  seus  fills  en  un  atac  de  bogeria   induít per  la  deessa  Hera.

Pilar Arnal. 4t. A

8é Treball: Les egües de Diomedes

El huité dels dotze treballs d´Hèracles consistia a capturar les quatre Egües de Diomedes, que menjaven carn humana. Este les tenia lligades amb cadenes i les alimentava amb la carn dels seus innocents hostes. Hèracles va partir amb un grup de voluntaris, aconseguint arrabasar-se-les a Diomedes, qui va ser amb el seu exèrcit a atacar Hèracles, però ell ho va matar tirant el cos d´este encara amb vida a les seues egües i el seu exèrcit va fugir. Després va devorar-ho, les egües es van tornar tan manses que l´heroi les va poder lligar al carro de Diomedes i se les va portar a Micenes, on van ser regalades a Hera. Durant la lluita, les egües van devorar a Abderus, amic d´Hèracles, el qual havia quedat encarregat a custodiar-los, llavors Hèracles va fundar en el seu honor la ciutat d´Abdera.

Es diu que les egües van morir en la muntanya Olimp devorades per les feres. Segons la tradició, Bucèfal, cavall d´Alexandre el Gran, descendia d´una d´estes egües. 

 Sara Gabarrón. 4t. A

10é. Treball: ELS RAMATS DEL GEGANT GERIÓ

-->

ELS RAMATS DEL GEGANT GERIÓ

Gerió és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisaor i Calírroe. Vivia més enllà de les columnes d'Hèrcules a l'illa Eritia (actualment la Isla de León, San Fernando, Cadis). Era l'amo d'un gos de dos caps, germà del cèrber que es deia Ortro.

Va ser mort per l'Hèracles quan després d'una de les seves missions aquest li va robar el ramat de bous i vaques vermelles. Gerió el va perseguir a la recerca de la seva venjança però quan el sobrevolava el va matar disparant-li una fletxa enverinada amb la sang de l'hidra.

Quan Hèrcules arribà a Micenes, quedà desconcertat perquè Euristeu ni va mirar els bous, només va ordenar als esclaus que els sacrificaren en l'altar d'Hera.   Encarna Pastor.

El naixement i la infancia de Hercules

 

EL NAIXEMENT DE HERCULES

Zeus va jaure amb Alcmena després d'adoptar l'aparença del marit d'esta. Amfitrió va tornar més tard eixa mateixa nit, i Alcmena va quedar embarassada de bessons. En la nit en què els bessons van nàixer, Hera, coneixent l'adulteri del seu marit, va aconseguir convéncer Zeus que prestara un jurament segons el qual el primer xiquet que nasquera aquella nit a un membre de la casa de Perseu seria un gran rei.

Una vegada Zeus va haver jurat, Hera va córrer a la casa d'Alcmena i va ralentitzar el part, per a que el seu cosi Eristeu naisquera prematurament fent aixi que es convertira en el rei.

La seua criada, li va dir que ja havia assistit al xiquet en el part. Després de sentir-ho, Hera va botar sorpresa, deslligant així els nucs i permetent que Alcmena donara a llum els bessons: Heracles i Ifcicles. Un dels xiquets, Ificles, era mortal, mentres l'altre era el semidéu Hèracles.

Hèracles va ser anomenat així en un intent fallit per aplacar a Hera. Uns pocs mesos després del seu naixement, Hera va enviar dos serps a matarlo mentres dormia en el seu bressol. Hèracles va estrangular una serp amb cada mà i va ser trobat per la seua cuidadora infantil jugant amb els seus cossos exangües com si foren uns insignificants joguets.

LA RAÓ DELS 12 TREBALLS

En un atac de bogeria provocat per Hera, Hèracles va matar els seus propis fills i a dos dels seus nebots amb les seues pròpies mans. Al despertar i descobrir els terribles actes que havia comés, va sentir un terrible dolor, i no va voler continuar vivint amb Mègara (altres versions diuen que també va assassinar a Mègara) . En penitència per esta execrable acció, la sibil·la délfica li va dir que havia de dur a terme deu treballs que disposara Euristeo, l'home que havia usurpat el seu legítim dret a la corona i a qui més odiava. Hèracles va dur a terme tots ells amb èxit, però Hera li va dir a Euristeo que estimava que en dos dels treballs havia fallat, perquè havia rebut ajuda, per la qual cosa va ordenar dos més, que Hèracles també va completar, fent un total de dotze.

                             

                                                                                               Nuria Peris del Rio 4ºA

1r. TREBALL: EL LLEÓ DE NEMEA

EL LLEÓ DE NEMEA

La primera de les tasques d'Hèracles consistía en matar un lleó monstruós que aterria la població de Nemea. La seva pell era tan gruixuda que era impossible ferir-lo amb cap arma. Quan Hèracles se n'adonà, deixà de banda l'espasa i matà el lleó amb la força dels seus braços, ofegant-lo. Hèracles havia d'escorxar el lleó i portar la pell a Euristeu, però era impossible de fer-ho perquè cap ganivet ni arma de cap tipus podia penetrar la pell del lleó. La solució li la presentà la deessa Atena, que se li aparegué i li explicà que la pell del lleó només podia ser travessada per les seves pròpies urpes. D'aquesta manera Hèracles escorxà el lleó i portà la seva pell sempre al damunt, com a armadura.

Aquest treball és una prova de la força sobrehumana que caracteritza l'heroi, però també de l'astúcia, virtut molt preuada pels grecs, com ho prova el seu heroi més famós: Odisseu. També demostra la contínua relació entre déus i mortals a l'èpica antiga, ja que és Atena qui dóna el consell clau (i no és pas gratuïtament que ella sigui la deessa de la saviesa.)

6º TRABAJO: LAS AVES DEL LAGO ESTÍNFALO

LAS AVES DEL LAGO ESTÍNFALO.

6º trabajo de Hércules, en el cual Euristeo le mandó liberar la ciudad de Estínfalo de las aves que se encuentran en un bosque cercano al lago Estínfalo. Estas aves tenían picos, garras y plumas de bronce, sus excrementos venenosos arruinaban los cultivos y también eran carnívoras.

La misión era muy difícil de hacer porque las aves eran muchas para sus flechas y su fuerza no le servía de nada.

Entonces Atenea le ayudó dándole unas castañuelas de bronce.

Hércules subió a una colina, las tocó allí y las aves asustadas huyeron.

Cuando volvió Hércules, Euristeo se encontraba en su palacio, ya que había unas aves volando sobre éste. Entonces Hércules hizo sonar las castañuelas y salieron volando.

Raquel Mercader, 4º ESO B

4º TREBALL: EL SENGLAR DE L'ERIMANT

-->

 Aquest senglar era un bèstia gegant que arrasava els camps de la muntanya de l'Erimant aterrint a tota la població. Per la qual cosa Hèrcules tenia com a quart treball capturar-lo. Abans d'arribar a Erimant passà pel país dels centaures, on es va trobar amb Quiró, de qui havia aprés l'art de la medicina. Per a celebrar la seua visita, Quiró va traure vi i els centaures, atrets per l'olor, es van posar tan agressius que li tiraren pedres a Hércules el qual en la seua defensa va començar a llançar fletxes enverinades, clavant accidentalment una al genoll de Quiró i causant-li la mort.

Finalment Hércules va arribar a Erimant on es va enfrontar amb el senglar i aconseguí encadenar-lo i portar-lo a Micenes.

Al vore'l, el rei Euristeu es va espantar tant que s'amagà al soterrani del palau, dins d'un tonell de bronze tal i com es pot apreciar a l'imatge.

Marina Sánchez 4ºA

3º TRABAJO: LA CIERVA DE CERINIA

-->

Hércules debía capturar a la cierva de Cerinia para llevarla viva a Micenas y entregarla a Euristeo. La cierva estaba consagrada por Artemisa, ya que era una de las cinco ciervas que la diosa había intentado capturar para que llevaran su carro y había sido la única que había conseguido escapar.

La cierva tenía pezuñas de bronce y cornamenta de oro. Era muy veloz y a Hércules le resultó muy difícil atraparla, por lo que la persiguió día y noche hasta el país de los Hiperbóreos.

La dificultad de Hércules era que no tenía que derramar ni una sola gota de sangre de la cierva porque, si lo hacía, tendría que sufrir un castigo. Aprovechando que la cierva bebía agua, Hércules le atravesó por la piel de sus dos patas, utilizando una flecha que pasó entre el tendón y el hueso sin llegar a derramar su sangre.

Hércules tardó en conseguir esta hazaña 12 meses. Cuando lo hizo la llevó a Euristeo, pero Artemisa lo reprendió por la herida de la cierva. Hércules culpó a Euristeo y así consiguió escapar del castigo.

Teresa Rumenova 4ºB