dijous, 29 de setembre del 2011

INICI DEL CURS



Salvete, discipuli.
Incipimus novum cursum Linguae Latinae. Per a començar a treballar, ací teniu dues imatges del Museu d'Elx. Heu d'endevinar quina deessa és, encara que la pobra ha perdut el cap i què es això de l'altra foto (Jo us n'he parlat a classe). Espere els vostres comentaris. Encarna.


dissabte, 7 de maig del 2011

Ciutat romana

Cari discipuli,
In qua urbe fui?. Prima urbs Hispaniae a Romanis condita est. Respondete in comentariis.
Encarna.




Tessellae Medusae



Puppa eburnea


Caput Iunonis



Amphiteatrum apud mare.
Posted by Picasa

diumenge, 17 d’abril del 2011

Medea a Sagunt

Anàrem a Sagunt dimarts 12 d'abril i veiérem la Medea d'Eurípides representada pel grup Komos de València. Em va encantar i vaig fer algunes fotos. Ací les teniu.



Posted by Picasa

diumenge, 20 de març del 2011

Dia de la Poesia

El dia 21 de Març és el dia de la poesia a Internet i jo vull celebrar-lo amb un poema amorós de Catul. Espere que us agrade.

Encarna Pastor

Vivamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum severiorum
omnes unius aestimemus assis!
soles occidere et redire possunt:
nobis cum semel occidit brevis lux,
nox est perpetua una dormienda.
da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut ne quis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.

Vivim, Lèsbia meva, i estimem-nos,
posem el preu d'un as
a tots els rumors dels ancians massa severs!
Els sols poden morir i tornar;
i un cop es pon el breu dia per sempre,
nosaltres hem de dormir una sola nit perpètua.
Fes-me mil petons, llavors cent,
llavors uns altres mil, després un segon centenar,
i sense interrupció uns altres mil, després cent.
Després, quan ens n'haguem fet molts milers,
els barrejarem, per a què no els sapiguem,
i per a què cap malvat pugui fer-nos mal,
quan sàpiga que n'hi va haver tants, de petons.

Traducció de Laura Delòs

dimarts, 9 de novembre del 2010

Troballa al Museu d'Elx

Mireu quin déu més bonic em vaig trobar al Museu Arqueològic i Històric d'Elx!!
Feu un comentari dient de quin déu es tracta i per què ho sabeu.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Benvinguda


Salvete, discipuli!
Benvinguts al nou curs i a les noves activitats que realitzarem entre tots. Com a aperitiu us propose una vinyeta que ens va regalar una alumna del curs passat. Mireu-la atentament i contesteu el qüestionari.

dilluns, 21 de juny del 2010

Las sirenas

Las sirenas (en griego antiguo, Σειρήν Seirến, ‘encadenado’, seguramente inspirado en el sáncrito Kimera, ‘quimera’) son seres fabulosos, originarios de la mitología griega y extendidos en narraciones fantásticas de la literatura occidental, y que con el tiempo han variado.

En la mitología griega, las sirenas son las representaciones artísticas más antiguas, que las muestran como aves con rostro o torso femenino. Esto se debe probablemente a la asociación de las aves con el canto. Y habitaban en el fondo de los ríos caudalosos y lagos profundos.
La leyenda cuenta que unos marineros encantados por la voz de las sirenas se salvaron del desastre gracias a la habilidad de Orfeo, que logró con su canto tapar la música de aquellas y distraer a los Argonautas de donde habitaban. Ellas fueron derrotadas por Orfeo y se convirtieron en piedra y otros cuentan que se arrojaron al mar para morir. En la Odisea Ulises preparó a su tripulación para evitar la música de las sirenas tapándoles los oídos con cera; con deseo de escucharlas, se obligó atar a un mástil para no poder arrojarse al agua al oír su música.
Aunque hoy en dia las sirenas se representan por lo general con abrumada belleza, en la tradición clásica su único atractivo es su voz, y su apariencia fuese poco menos que monstruosa.

Andrea García-Vilanova 4t. A