Feu un comentari dient de quin déu es tracta i per què ho sabeu.
dimarts, 9 de novembre del 2010
Troballa al Museu d'Elx
Feu un comentari dient de quin déu es tracta i per què ho sabeu.
dilluns, 27 de setembre del 2010
Benvinguda
Salvete, discipuli!
Benvinguts al nou curs i a les noves activitats que realitzarem entre tots. Com a aperitiu us propose una vinyeta que ens va regalar una alumna del curs passat. Mireu-la atentament i contesteu el qüestionari.
dilluns, 21 de juny del 2010
Las sirenas
En la mitología griega, las sirenas son las representaciones artísticas más antiguas, que las muestran como aves con rostro o torso femenino. Esto se debe probablemente a la asociación de las aves con el canto. Y habitaban en el fondo de los ríos caudalosos y lagos profundos.
La leyenda cuenta que unos marineros encantados por la voz de las sirenas se salvaron del desastre gracias a la habilidad de Orfeo, que logró con su canto tapar la música de aquellas y distraer a los Argonautas de donde habitaban. Ellas fueron derrotadas por Orfeo y se convirtieron en piedra y otros cuentan que se arrojaron al mar para morir. En la Odisea Ulises preparó a su tripulación para evitar la música de las sirenas tapándoles los oídos con cera; con deseo de escucharlas, se obligó atar a un mástil para no poder arrojarse al agua al oír su música.
Aunque hoy en dia las sirenas se representan por lo general con abrumada belleza, en la tradición clásica su único atractivo es su voz, y su apariencia fuese poco menos que monstruosa.
Andrea García-Vilanova 4t. A
dijous, 3 de juny del 2010
La hidra de Lerna

Hidra de Lerna
En la mitología griega la Hidra de Lerna era un antiguo y despiadado monstruo acuático ctónico con forma de serpiente policéfala a la que Heracles mató en el segundo de sus doce trabajos. Su guarida era el lago de Lerna en el golfo de la Argolida, , pues Lerna fue el lugar del mito de las Danaides . Bajo sus aguas había una entrada al Inframundo que la Hidra guardaba.
La Hidra era hija de Tifón y la Equidna . Fue criada por Hera bajo un plátano cerca de la fuente Amimone en Lerna. Se decía que era hermana del León de Nemea y que por ello buscaba venganza por la muerte de éste a manos de Heracles. Por esto se decía que había sido elegida como trabajo para Heracles, de forma que éste muriese.
Heracles cubrió su boca y nariz con una tela para protegerse de su aliento venenoso y disparó flechas en llamas a su refugio para obligarle a salir. Entonces se enfrentó a ella con una hoz ,tras cortar cada una de sus cabezas Heracles descubrió que le crecían dos nuevas cabezas. Heracles cortó todas las cabezas y Yolao quemó los cuellos abiertos, matando así a la Hidra. Heracles tomó entonces su única cabeza inmortal y la enterró bajo una gran roca en el camino sagrado entre Lerna y Eleia mojando sus flechas en la sangre venenosa de la Hidra y completando así su segundo trabajo.
Daniel Buliga 4ºB
dANIEL BULIGA 4ºb
divendres, 28 de maig del 2010
Caesaraugusta




Caesaraugusta o Caesar Augusta fue el nombre de la ciudad romana de Zaragoza, fundada como colonia inmune de Roma en el año 14 a. C. posiblemente el 23 de diciembre, sobre la ciudad ibérica intensamente romanizada de Salduie. Su fundación tuvo lugar en el marco de la reorganización de las provincias de Hispania por Cesar Augusto tras su victoria en las Guerras cántabras.
La nueva ciudad recibió el nombre de Colonia Caesar Augusta. Gozó del privilegio de ostentar el nombre completo de su fundador, quien encomendó su deductio, como otras muchas tareas del Imperio, a su general y allegado íntimo Marco Vipsanio Agripa.
En el proceso de reorganización de territorios Hispanos, se crean tres provincias, Tarraconensis, Baetica y Lvsitania, divididas en conventos jurídicos (distritos menores con funciones judiciales y administrativas); de ellos, el regido por Caesarugusta, el Convento juridico Caesaragustano, era uno de los más extensos de los siete en los que se dividía la provincia Tarraconense. Caesaraugusta asumió desde un primer momento el papel de cabecera regional, sustituyendo a la colonia Victrix Ivlia Celsa.
El periodo de mayor apogeo de la ciudad (siglos I y II) trajo consigo muchas de las grandes obras públicas, de las que aún hoy podemos ver algunas: el foro, el puerto fluvial, las termas públicas, el teatro.
Mª Angeles y Sussy
Dèdal i Ícar
Dèdal era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta. Va tenir dos fills: Ícar i Jápige. Dèdal va ser empresonat amb el seu fill Ícar en el laberint de Creta, pel rei de l'illa Minos, espòs de Pasífae.
Peró l'inventor va idear la manera d'escapar volant: va construir unes ales amb plomes d'au unides amb cera. Abans de començar a volar, Dédal va advertir Ícar que no havia de volar ni massa baix, per que l'humitat del mar impediria el vol, ni massa alt, per que la calor del Sol fondria la cera. Però Ícar, embriagat per la llibertat que li permetia volar, es va acostar massa al Sol, la cera es va fondre, les ales es van desfer i va caure al mar.
Dèdal va aconseguir salvar-se i, després d'emprentar el seu fill en una illa, que va rebre el nom d'Icària, va viure a Sicília fins que va morir.
Ariadna Ballano Alos i Elisabeth Ortiz Martínez
LLEGENDA D'HÈLIOS I FAETONT

Faetont, un dels fills de Hèlios, havia arribat a la adolescència sense que ningú li haguera revelat la identitat de son pare. Quan finalment ho va descobrir, el deu Hèlios es va sentir culpable per haver-lo tingut apartat d'ell tant de temps i li va prometre imprudentment que li concediria el que li demanara. Inesperadament, Faetont li va demanar que li permetera conduir el carro que portava la llum solar cada dia sobre la terra.
Els intents d'Hèlios perquè el seu fill renunciara a la petició que havia formulat van ser inútils i, a la fi, va haver de complir la seua paraula. Al principi, tot semblava anar bé, però els cavalls, quan es van adonar del canvi es van desbocar i van abandonar la ruta que recorrien des de temps immemorials. Ascendien a enormes altures o s'acostaven perillosament a la superfície de la terra, mentre l'aterrit Faetont assistia, impotent, a aquesta terrible cursa. Segons la llegenda, moltes àrees van ser arrasades per aquesta catàstrofe de foc i destrucció. Així explicaven els antics la formació del gran desert del nord d'Àfrica.
Però abans de que la vida sobre la terra fora totalment destruïda, Zeus, amb el seu raig, va fer caure el carro i el tripulant i va apartar els cavalls alats i l'esfera de foc de la superfície terrestre. D'acord amb la llegenda, va haver-hi un dia sense sol fins que la situació es va normalitzar. Faetont, fulminat pel raig de Zeus, va rebre honres fúnebres per part de les nimfes del riu Eridà i per part de les seues germanes, les Helíades.
Arantxa i Celia